Conjugação do verbo:
verear
Indicativo
Presente
eu
vereiotu
vereiasele/ ela/ você
vereianós
vereamosvós
vereaiseles/ elas/ vocês
vereiamPretérito Perfeito
eu
vereeitu
vereasteele/ ela/ você
vereounós
vereámosvós
vereasteseles/ elas/ vocês
verearamPretérito Imperfeito
eu
vereavatu
vereavasele/ ela/ você
vereavanós
vereávamosvós
vereáveiseles/ elas/ vocês
vereavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
verearatu
verearasele/ ela/ você
verearanós
vereáramosvós
vereáreiseles/ elas/ vocês
verearamFuturo
eu
vereareitu
verearásele/ ela/ você
verearánós
verearemosvós
vereareiseles/ elas/ vocês
verearãoConjuntivo
Presente
que eu
vereieque tu
vereiesque ele/ ela/ você
vereieque nós
vereemosque vós
vereeisque eles/ elas/ vocês
vereiemPretérito Imperfeito
que eu
vereasseque tu
vereassesque ele/ ela/ você
vereasseque nós
vereássemosque vós
vereásseisque eles/ elas/ vocês
vereassemFuturo
se eu
verearse tu
verearesse ele/ ela/ você
verearse nós
verearmosse vós
vereardesse eles/ elas/ vocês
verearemInfinitivo
Pessoal
eu
vereartu
verearesele/ ela/ você
verearnós
verearmosvós
vereardeseles/ elas/ vocês
verearemImpessoal
verear
Condicional
eu
vereariatu
vereariasele/ ela/ você
verearianós
verearíamosvós
verearíeiseles/ elas/ vocês
vereariamImperativo
Afirmativo
vereia
tu
vereie
ele/ ela/ você
vereemos
nós
vereai
vós
vereiem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não vereie
ele/ ela/ você
não vereemos
nós
não vereeis
vós
não vereiem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
vereando
Particípio Passado
vereado