PT
BR
Pesquisar
Definições



Conjugação do verbo:

advir

Indicativo

Presente
eu
advenho
tu
advéns
ele/ ela/ você
advém
nós
advimos
vós
advindes
eles/ elas/ vocês
advêm
Pretérito Perfeito
eu
advim
tu
advieste
ele/ ela/ você
adveio
nós
adviemos
vós
adviestes
eles/ elas/ vocês
advieram
Pretérito Imperfeito
eu
advinha
tu
advinhas
ele/ ela/ você
advinha
nós
advínhamos
vós
advínheis
eles/ elas/ vocês
advinham
Pretérito Mais-Que-Perfeito
eu
adviera
tu
advieras
ele/ ela/ você
adviera
nós
adviéramos
vós
adviéreis
eles/ elas/ vocês
advieram
Futuro
eu
advirei
tu
advirás
ele/ ela/ você
advirá
nós
adviremos
vós
advireis
eles/ elas/ vocês
advirão

Conjuntivo

Presente
que eu
advenha
que tu
advenhas
que ele/ ela/ você
advenha
que nós
advenhamos
que vós
advenhais
que eles/ elas/ vocês
advenham
Pretérito Imperfeito
que eu
adviesse
que tu
adviesses
que ele/ ela/ você
adviesse
que nós
adviéssemos
que vós
adviésseis
que eles/ elas/ vocês
adviessem
Futuro
se eu
advier
se tu
advieres
se ele/ ela/ você
advier
se nós
adviermos
se vós
advierdes
se eles/ elas/ vocês
advierem

Infinitivo

Pessoal
eu
advir
tu
advires
ele/ ela/ você
advir
nós
advirmos
vós
advirdes
eles/ elas/ vocês
advirem
Impessoal
advir

Condicional

eu
adviria
tu
advirias
ele/ ela/ você
adviria
nós
adviríamos
vós
adviríeis
eles/ elas/ vocês
adviriam

Imperativo

Afirmativo
advém
tu
advenha
ele/ ela/ você
advenhamos
nós
advinde
vós
advenham
eles/ elas/ vocês
Negativo
não advenha
ele/ ela/ você
não advenhamos
nós
não advenhais
vós
não advenham
eles/ elas/ vocês

Gerúndio

advindo

Particípio Passado

advindo