PT
BR
Pesquisar
Definições



Conjugação do verbo:

vingar

Indicativo

Presente
eu
vingo
tu
vingas
ele/ ela/ você
vinga
nós
vingamos
vós
vingais
eles/ elas/ vocês
vingam
Pretérito Perfeito
eu
vinguei
tu
vingaste
ele/ ela/ você
vingou
nós
vingámos
vós
vingastes
eles/ elas/ vocês
vingaram
Pretérito Imperfeito
eu
vingava
tu
vingavas
ele/ ela/ você
vingava
nós
vingávamos
vós
vingáveis
eles/ elas/ vocês
vingavam
Pretérito Mais-Que-Perfeito
eu
vingara
tu
vingaras
ele/ ela/ você
vingara
nós
vingáramos
vós
vingáreis
eles/ elas/ vocês
vingaram
Futuro
eu
vingarei
tu
vingarás
ele/ ela/ você
vingará
nós
vingaremos
vós
vingareis
eles/ elas/ vocês
vingarão

Conjuntivo

Presente
que eu
vingue
que tu
vingues
que ele/ ela/ você
vingue
que nós
vinguemos
que vós
vingueis
que eles/ elas/ vocês
vinguem
Pretérito Imperfeito
que eu
vingasse
que tu
vingasses
que ele/ ela/ você
vingasse
que nós
vingássemos
que vós
vingásseis
que eles/ elas/ vocês
vingassem
Futuro
se eu
vingar
se tu
vingares
se ele/ ela/ você
vingar
se nós
vingarmos
se vós
vingardes
se eles/ elas/ vocês
vingarem

Infinitivo

Pessoal
eu
vingar
tu
vingares
ele/ ela/ você
vingar
nós
vingarmos
vós
vingardes
eles/ elas/ vocês
vingarem
Impessoal
vingar

Condicional

eu
vingaria
tu
vingarias
ele/ ela/ você
vingaria
nós
vingaríamos
vós
vingaríeis
eles/ elas/ vocês
vingariam

Imperativo

Afirmativo
vinga
tu
vingue
ele/ ela/ você
vinguemos
nós
vingai
vós
vinguem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não vingue
ele/ ela/ você
não vinguemos
nós
não vingueis
vós
não vinguem
eles/ elas/ vocês

Gerúndio

vingando

Particípio Passado

vingado