PT
BR
Pesquisar
Definições



Conjugação do verbo:

isentar

Indicativo

Presente
eu
isento
tu
isentas
ele/ ela/ você
isenta
nós
isentamos
vós
isentais
eles/ elas/ vocês
isentam
Pretérito Perfeito
eu
isentei
tu
isentaste
ele/ ela/ você
isentou
nós
isentámos
vós
isentastes
eles/ elas/ vocês
isentaram
Pretérito Imperfeito
eu
isentava
tu
isentavas
ele/ ela/ você
isentava
nós
isentávamos
vós
isentáveis
eles/ elas/ vocês
isentavam
Pretérito Mais-Que-Perfeito
eu
isentara
tu
isentaras
ele/ ela/ você
isentara
nós
isentáramos
vós
isentáreis
eles/ elas/ vocês
isentaram
Futuro
eu
isentarei
tu
isentarás
ele/ ela/ você
isentará
nós
isentaremos
vós
isentareis
eles/ elas/ vocês
isentarão

Conjuntivo

Presente
que eu
isente
que tu
isentes
que ele/ ela/ você
isente
que nós
isentemos
que vós
isenteis
que eles/ elas/ vocês
isentem
Pretérito Imperfeito
que eu
isentasse
que tu
isentasses
que ele/ ela/ você
isentasse
que nós
isentássemos
que vós
isentásseis
que eles/ elas/ vocês
isentassem
Futuro
se eu
isentar
se tu
isentares
se ele/ ela/ você
isentar
se nós
isentarmos
se vós
isentardes
se eles/ elas/ vocês
isentarem

Infinitivo

Pessoal
eu
isentar
tu
isentares
ele/ ela/ você
isentar
nós
isentarmos
vós
isentardes
eles/ elas/ vocês
isentarem
Impessoal
isentar

Condicional

eu
isentaria
tu
isentarias
ele/ ela/ você
isentaria
nós
isentaríamos
vós
isentaríeis
eles/ elas/ vocês
isentariam

Imperativo

Afirmativo
isenta
tu
isente
ele/ ela/ você
isentemos
nós
isentai
vós
isentem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não isente
ele/ ela/ você
não isentemos
nós
não isenteis
vós
não isentem
eles/ elas/ vocês

Gerúndio

isentando

Particípio Passado

isentado