PT
BR
Pesquisar
Definições



Conjugação do verbo:

eternar

Indicativo

Presente
eu
eterno
tu
eternas
ele/ ela/ você
eterna
nós
eternamos
vós
eternais
eles/ elas/ vocês
eternam
Pretérito Perfeito
eu
eternei
tu
eternaste
ele/ ela/ você
eternou
nós
eternámos
vós
eternastes
eles/ elas/ vocês
eternaram
Pretérito Imperfeito
eu
eternava
tu
eternavas
ele/ ela/ você
eternava
nós
eternávamos
vós
eternáveis
eles/ elas/ vocês
eternavam
Pretérito Mais-Que-Perfeito
eu
eternara
tu
eternaras
ele/ ela/ você
eternara
nós
eternáramos
vós
eternáreis
eles/ elas/ vocês
eternaram
Futuro
eu
eternarei
tu
eternarás
ele/ ela/ você
eternará
nós
eternaremos
vós
eternareis
eles/ elas/ vocês
eternarão

Conjuntivo

Presente
que eu
eterne
que tu
eternes
que ele/ ela/ você
eterne
que nós
eternemos
que vós
eterneis
que eles/ elas/ vocês
eternem
Pretérito Imperfeito
que eu
eternasse
que tu
eternasses
que ele/ ela/ você
eternasse
que nós
eternássemos
que vós
eternásseis
que eles/ elas/ vocês
eternassem
Futuro
se eu
eternar
se tu
eternares
se ele/ ela/ você
eternar
se nós
eternarmos
se vós
eternardes
se eles/ elas/ vocês
eternarem

Infinitivo

Pessoal
eu
eternar
tu
eternares
ele/ ela/ você
eternar
nós
eternarmos
vós
eternardes
eles/ elas/ vocês
eternarem
Impessoal
eternar

Condicional

eu
eternaria
tu
eternarias
ele/ ela/ você
eternaria
nós
eternaríamos
vós
eternaríeis
eles/ elas/ vocês
eternariam

Imperativo

Afirmativo
eterna
tu
eterne
ele/ ela/ você
eternemos
nós
eternai
vós
eternem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não eterne
ele/ ela/ você
não eternemos
nós
não eterneis
vós
não eternem
eles/ elas/ vocês

Gerúndio

eternando

Particípio Passado

eternado