Conjugação do verbo:
discernir
Indicativo
Presente
eu
discirnotu
discernesele/ ela/ você
discernenós
discernimosvós
discerniseles/ elas/ vocês
discernemPretérito Perfeito
eu
discernitu
discernisteele/ ela/ você
discerniunós
discernimosvós
discernisteseles/ elas/ vocês
discerniramPretérito Imperfeito
eu
discerniatu
discerniasele/ ela/ você
discernianós
discerníamosvós
discerníeiseles/ elas/ vocês
discerniamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
discerniratu
discernirasele/ ela/ você
discerniranós
discerníramosvós
discerníreiseles/ elas/ vocês
discerniramFuturo
eu
discernireitu
discernirásele/ ela/ você
discerniránós
discerniremosvós
discernireiseles/ elas/ vocês
discernirãoConjuntivo
Presente
que eu
discirnaque tu
discirnasque ele/ ela/ você
discirnaque nós
discirnamosque vós
discirnaisque eles/ elas/ vocês
discirnamPretérito Imperfeito
que eu
discernisseque tu
discernissesque ele/ ela/ você
discernisseque nós
discerníssemosque vós
discernísseisque eles/ elas/ vocês
discernissemFuturo
se eu
discernirse tu
discerniresse ele/ ela/ você
discernirse nós
discernirmosse vós
discernirdesse eles/ elas/ vocês
discerniremInfinitivo
Pessoal
eu
discernirtu
discerniresele/ ela/ você
discernirnós
discernirmosvós
discernirdeseles/ elas/ vocês
discerniremImpessoal
discernir
Condicional
eu
discerniriatu
discerniriasele/ ela/ você
discernirianós
discerniríamosvós
discerniríeiseles/ elas/ vocês
discerniriamImperativo
Afirmativo
discerne
tu
discirna
ele/ ela/ você
discirnamos
nós
discerni
vós
discirnam
eles/ elas/ vocês
Negativo
não discirna
ele/ ela/ você
não discirnamos
nós
não discirnais
vós
não discirnam
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
discernindo
Particípio Passado
discernido