Conjugação do verbo:
isentar
Indicativo
Presente
eu
isentotu
isentasele/ ela/ você
isentanós
isentamosvós
isentaiseles/ elas/ vocês
isentamPretérito Perfeito
eu
isenteitu
isentasteele/ ela/ você
isentounós
isentámosvós
isentasteseles/ elas/ vocês
isentaramPretérito Imperfeito
eu
isentavatu
isentavasele/ ela/ você
isentavanós
isentávamosvós
isentáveiseles/ elas/ vocês
isentavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
isentaratu
isentarasele/ ela/ você
isentaranós
isentáramosvós
isentáreiseles/ elas/ vocês
isentaramFuturo
eu
isentareitu
isentarásele/ ela/ você
isentaránós
isentaremosvós
isentareiseles/ elas/ vocês
isentarãoConjuntivo
Presente
que eu
isenteque tu
isentesque ele/ ela/ você
isenteque nós
isentemosque vós
isenteisque eles/ elas/ vocês
isentemPretérito Imperfeito
que eu
isentasseque tu
isentassesque ele/ ela/ você
isentasseque nós
isentássemosque vós
isentásseisque eles/ elas/ vocês
isentassemFuturo
se eu
isentarse tu
isentaresse ele/ ela/ você
isentarse nós
isentarmosse vós
isentardesse eles/ elas/ vocês
isentaremInfinitivo
Pessoal
eu
isentartu
isentaresele/ ela/ você
isentarnós
isentarmosvós
isentardeseles/ elas/ vocês
isentaremImpessoal
isentar
Condicional
eu
isentariatu
isentariasele/ ela/ você
isentarianós
isentaríamosvós
isentaríeiseles/ elas/ vocês
isentariamImperativo
Afirmativo
isenta
tu
isente
ele/ ela/ você
isentemos
nós
isentai
vós
isentem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não isente
ele/ ela/ você
não isentemos
nós
não isenteis
vós
não isentem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
isentando
Particípio Passado
isentado