Conjugação do verbo:
fintar
Indicativo
Presente
eu
fintotu
fintasele/ ela/ você
fintanós
fintamosvós
fintaiseles/ elas/ vocês
fintamPretérito Perfeito
eu
finteitu
fintasteele/ ela/ você
fintounós
fintámosvós
fintasteseles/ elas/ vocês
fintaramPretérito Imperfeito
eu
fintavatu
fintavasele/ ela/ você
fintavanós
fintávamosvós
fintáveiseles/ elas/ vocês
fintavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
fintaratu
fintarasele/ ela/ você
fintaranós
fintáramosvós
fintáreiseles/ elas/ vocês
fintaramFuturo
eu
fintareitu
fintarásele/ ela/ você
fintaránós
fintaremosvós
fintareiseles/ elas/ vocês
fintarãoConjuntivo
Presente
que eu
finteque tu
fintesque ele/ ela/ você
finteque nós
fintemosque vós
finteisque eles/ elas/ vocês
fintemPretérito Imperfeito
que eu
fintasseque tu
fintassesque ele/ ela/ você
fintasseque nós
fintássemosque vós
fintásseisque eles/ elas/ vocês
fintassemFuturo
se eu
fintarse tu
fintaresse ele/ ela/ você
fintarse nós
fintarmosse vós
fintardesse eles/ elas/ vocês
fintaremInfinitivo
Pessoal
eu
fintartu
fintaresele/ ela/ você
fintarnós
fintarmosvós
fintardeseles/ elas/ vocês
fintaremImpessoal
fintar
Condicional
eu
fintariatu
fintariasele/ ela/ você
fintarianós
fintaríamosvós
fintaríeiseles/ elas/ vocês
fintariamImperativo
Afirmativo
finta
tu
finte
ele/ ela/ você
fintemos
nós
fintai
vós
fintem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não finte
ele/ ela/ você
não fintemos
nós
não finteis
vós
não fintem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
fintando
Particípio Passado
fintado