PT
BR
Pesquisar
Definições



Conjugação do verbo:

discernir

Indicativo

Presente
eu
discirno
tu
discernes
ele/ ela/ você
discerne
nós
discernimos
vós
discernis
eles/ elas/ vocês
discernem
Pretérito Perfeito
eu
discerni
tu
discerniste
ele/ ela/ você
discerniu
nós
discernimos
vós
discernistes
eles/ elas/ vocês
discerniram
Pretérito Imperfeito
eu
discernia
tu
discernias
ele/ ela/ você
discernia
nós
discerníamos
vós
discerníeis
eles/ elas/ vocês
discerniam
Pretérito Mais-Que-Perfeito
eu
discernira
tu
discerniras
ele/ ela/ você
discernira
nós
discerníramos
vós
discerníreis
eles/ elas/ vocês
discerniram
Futuro
eu
discernirei
tu
discernirás
ele/ ela/ você
discernirá
nós
discerniremos
vós
discernireis
eles/ elas/ vocês
discernirão

Conjuntivo

Presente
que eu
discirna
que tu
discirnas
que ele/ ela/ você
discirna
que nós
discirnamos
que vós
discirnais
que eles/ elas/ vocês
discirnam
Pretérito Imperfeito
que eu
discernisse
que tu
discernisses
que ele/ ela/ você
discernisse
que nós
discerníssemos
que vós
discernísseis
que eles/ elas/ vocês
discernissem
Futuro
se eu
discernir
se tu
discernires
se ele/ ela/ você
discernir
se nós
discernirmos
se vós
discernirdes
se eles/ elas/ vocês
discernirem

Infinitivo

Pessoal
eu
discernir
tu
discernires
ele/ ela/ você
discernir
nós
discernirmos
vós
discernirdes
eles/ elas/ vocês
discernirem
Impessoal
discernir

Condicional

eu
discerniria
tu
discernirias
ele/ ela/ você
discerniria
nós
discerniríamos
vós
discerniríeis
eles/ elas/ vocês
discerniriam

Imperativo

Afirmativo
discerne
tu
discirna
ele/ ela/ você
discirnamos
nós
discerni
vós
discirnam
eles/ elas/ vocês
Negativo
não discirna
ele/ ela/ você
não discirnamos
nós
não discirnais
vós
não discirnam
eles/ elas/ vocês

Gerúndio

discernindo

Particípio Passado

discernido