Conjugação do verbo:
abjurar
Indicativo
Presente
eu
abjurotu
abjurasele/ ela/ você
abjuranós
abjuramosvós
abjuraiseles/ elas/ vocês
abjuramPretérito Perfeito
eu
abjureitu
abjurasteele/ ela/ você
abjurounós
abjurámosvós
abjurasteseles/ elas/ vocês
abjuraramPretérito Imperfeito
eu
abjuravatu
abjuravasele/ ela/ você
abjuravanós
abjurávamosvós
abjuráveiseles/ elas/ vocês
abjuravamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
abjuraratu
abjurarasele/ ela/ você
abjuraranós
abjuráramosvós
abjuráreiseles/ elas/ vocês
abjuraramFuturo
eu
abjurareitu
abjurarásele/ ela/ você
abjuraránós
abjuraremosvós
abjurareiseles/ elas/ vocês
abjurarãoConjuntivo
Presente
que eu
abjureque tu
abjuresque ele/ ela/ você
abjureque nós
abjuremosque vós
abjureisque eles/ elas/ vocês
abjuremPretérito Imperfeito
que eu
abjurasseque tu
abjurassesque ele/ ela/ você
abjurasseque nós
abjurássemosque vós
abjurásseisque eles/ elas/ vocês
abjurassemFuturo
se eu
abjurarse tu
abjuraresse ele/ ela/ você
abjurarse nós
abjurarmosse vós
abjurardesse eles/ elas/ vocês
abjuraremInfinitivo
Pessoal
eu
abjurartu
abjuraresele/ ela/ você
abjurarnós
abjurarmosvós
abjurardeseles/ elas/ vocês
abjuraremImpessoal
abjurar
Condicional
eu
abjurariatu
abjurariasele/ ela/ você
abjurarianós
abjuraríamosvós
abjuraríeiseles/ elas/ vocês
abjurariamImperativo
Afirmativo
abjura
tu
abjure
ele/ ela/ você
abjuremos
nós
abjurai
vós
abjurem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não abjure
ele/ ela/ você
não abjuremos
nós
não abjureis
vós
não abjurem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
abjurando
Particípio Passado
abjurado