Conjugação do verbo:
envidar
Indicativo
Presente
eu
envidotu
envidasele/ ela/ você
envidanós
envidamosvós
envidaiseles/ elas/ vocês
envidamPretérito Perfeito
eu
envideitu
envidasteele/ ela/ você
envidounós
envidámosvós
envidasteseles/ elas/ vocês
envidaramPretérito Imperfeito
eu
envidavatu
envidavasele/ ela/ você
envidavanós
envidávamosvós
envidáveiseles/ elas/ vocês
envidavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
envidaratu
envidarasele/ ela/ você
envidaranós
envidáramosvós
envidáreiseles/ elas/ vocês
envidaramFuturo
eu
envidareitu
envidarásele/ ela/ você
envidaránós
envidaremosvós
envidareiseles/ elas/ vocês
envidarãoConjuntivo
Presente
que eu
envideque tu
envidesque ele/ ela/ você
envideque nós
envidemosque vós
envideisque eles/ elas/ vocês
envidemPretérito Imperfeito
que eu
envidasseque tu
envidassesque ele/ ela/ você
envidasseque nós
envidássemosque vós
envidásseisque eles/ elas/ vocês
envidassemFuturo
se eu
envidarse tu
envidaresse ele/ ela/ você
envidarse nós
envidarmosse vós
envidardesse eles/ elas/ vocês
envidaremInfinitivo
Pessoal
eu
envidartu
envidaresele/ ela/ você
envidarnós
envidarmosvós
envidardeseles/ elas/ vocês
envidaremImpessoal
envidar
Condicional
eu
envidariatu
envidariasele/ ela/ você
envidarianós
envidaríamosvós
envidaríeiseles/ elas/ vocês
envidariamImperativo
Afirmativo
envida
tu
envide
ele/ ela/ você
envidemos
nós
envidai
vós
envidem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não envide
ele/ ela/ você
não envidemos
nós
não envideis
vós
não envidem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
envidando
Particípio Passado
envidado