Conjugação do verbo:
anuir
Indicativo
Presente
eu
anuotu
anuisele/ ela/ você
anuinós
anuímosvós
anuíseles/ elas/ vocês
anuemPretérito Perfeito
eu
anuítu
anuísteele/ ela/ você
anuiunós
anuímosvós
anuísteseles/ elas/ vocês
anuíramPretérito Imperfeito
eu
anuíatu
anuíasele/ ela/ você
anuíanós
anuíamosvós
anuíeiseles/ elas/ vocês
anuíamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
anuíratu
anuírasele/ ela/ você
anuíranós
anuíramosvós
anuíreiseles/ elas/ vocês
anuíramFuturo
eu
anuireitu
anuirásele/ ela/ você
anuiránós
anuiremosvós
anuireiseles/ elas/ vocês
anuirãoConjuntivo
Presente
que eu
anuaque tu
anuasque ele/ ela/ você
anuaque nós
anuamosque vós
anuaisque eles/ elas/ vocês
anuamPretérito Imperfeito
que eu
anuísseque tu
anuíssesque ele/ ela/ você
anuísseque nós
anuíssemosque vós
anuísseisque eles/ elas/ vocês
anuíssemFuturo
se eu
anuirse tu
anuíresse ele/ ela/ você
anuirse nós
anuirmosse vós
anuirdesse eles/ elas/ vocês
anuíremInfinitivo
Pessoal
eu
anuirtu
anuíresele/ ela/ você
anuirnós
anuirmosvós
anuirdeseles/ elas/ vocês
anuíremImpessoal
anuir
Condicional
eu
anuiriatu
anuiriasele/ ela/ você
anuirianós
anuiríamosvós
anuiríeiseles/ elas/ vocês
anuiriamImperativo
Afirmativo
anui
tu
anua
ele/ ela/ você
anuamos
nós
anuí
vós
anuam
eles/ elas/ vocês
Negativo
não anua
ele/ ela/ você
não anuamos
nós
não anuais
vós
não anuam
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
anuindo
Particípio Passado
anuído