Conjugação do verbo:
inventar
Indicativo
Presente
eu
inventotu
inventasele/ ela/ você
inventanós
inventamosvós
inventaiseles/ elas/ vocês
inventamPretérito Perfeito
eu
inventeitu
inventasteele/ ela/ você
inventounós
inventámosvós
inventasteseles/ elas/ vocês
inventaramPretérito Imperfeito
eu
inventavatu
inventavasele/ ela/ você
inventavanós
inventávamosvós
inventáveiseles/ elas/ vocês
inventavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
inventaratu
inventarasele/ ela/ você
inventaranós
inventáramosvós
inventáreiseles/ elas/ vocês
inventaramFuturo
eu
inventareitu
inventarásele/ ela/ você
inventaránós
inventaremosvós
inventareiseles/ elas/ vocês
inventarãoConjuntivo
Presente
que eu
inventeque tu
inventesque ele/ ela/ você
inventeque nós
inventemosque vós
inventeisque eles/ elas/ vocês
inventemPretérito Imperfeito
que eu
inventasseque tu
inventassesque ele/ ela/ você
inventasseque nós
inventássemosque vós
inventásseisque eles/ elas/ vocês
inventassemFuturo
se eu
inventarse tu
inventaresse ele/ ela/ você
inventarse nós
inventarmosse vós
inventardesse eles/ elas/ vocês
inventaremInfinitivo
Pessoal
eu
inventartu
inventaresele/ ela/ você
inventarnós
inventarmosvós
inventardeseles/ elas/ vocês
inventaremImpessoal
inventar
Condicional
eu
inventariatu
inventariasele/ ela/ você
inventarianós
inventaríamosvós
inventaríeiseles/ elas/ vocês
inventariamImperativo
Afirmativo
inventa
tu
invente
ele/ ela/ você
inventemos
nós
inventai
vós
inventem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não invente
ele/ ela/ você
não inventemos
nós
não inventeis
vós
não inventem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
inventando
Particípio Passado
inventado