Conjugação do verbo:
intentar
Indicativo
Presente
eu
intentotu
intentasele/ ela/ você
intentanós
intentamosvós
intentaiseles/ elas/ vocês
intentamPretérito Perfeito
eu
intenteitu
intentasteele/ ela/ você
intentounós
intentámosvós
intentasteseles/ elas/ vocês
intentaramPretérito Imperfeito
eu
intentavatu
intentavasele/ ela/ você
intentavanós
intentávamosvós
intentáveiseles/ elas/ vocês
intentavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
intentaratu
intentarasele/ ela/ você
intentaranós
intentáramosvós
intentáreiseles/ elas/ vocês
intentaramFuturo
eu
intentareitu
intentarásele/ ela/ você
intentaránós
intentaremosvós
intentareiseles/ elas/ vocês
intentarãoConjuntivo
Presente
que eu
intenteque tu
intentesque ele/ ela/ você
intenteque nós
intentemosque vós
intenteisque eles/ elas/ vocês
intentemPretérito Imperfeito
que eu
intentasseque tu
intentassesque ele/ ela/ você
intentasseque nós
intentássemosque vós
intentásseisque eles/ elas/ vocês
intentassemFuturo
se eu
intentarse tu
intentaresse ele/ ela/ você
intentarse nós
intentarmosse vós
intentardesse eles/ elas/ vocês
intentaremInfinitivo
Pessoal
eu
intentartu
intentaresele/ ela/ você
intentarnós
intentarmosvós
intentardeseles/ elas/ vocês
intentaremImpessoal
intentar
Condicional
eu
intentariatu
intentariasele/ ela/ você
intentarianós
intentaríamosvós
intentaríeiseles/ elas/ vocês
intentariamImperativo
Afirmativo
intenta
tu
intente
ele/ ela/ você
intentemos
nós
intentai
vós
intentem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não intente
ele/ ela/ você
não intentemos
nós
não intenteis
vós
não intentem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
intentando
Particípio Passado
intentado