Conjugação do verbo:
acarretar
Indicativo
Presente
eu
acarretotu
acarretasele/ ela/ você
acarretanós
acarretamosvós
acarretaiseles/ elas/ vocês
acarretamPretérito Perfeito
eu
acarreteitu
acarretasteele/ ela/ você
acarretounós
acarretámosvós
acarretasteseles/ elas/ vocês
acarretaramPretérito Imperfeito
eu
acarretavatu
acarretavasele/ ela/ você
acarretavanós
acarretávamosvós
acarretáveiseles/ elas/ vocês
acarretavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
acarretaratu
acarretarasele/ ela/ você
acarretaranós
acarretáramosvós
acarretáreiseles/ elas/ vocês
acarretaramFuturo
eu
acarretareitu
acarretarásele/ ela/ você
acarretaránós
acarretaremosvós
acarretareiseles/ elas/ vocês
acarretarãoConjuntivo
Presente
que eu
acarreteque tu
acarretesque ele/ ela/ você
acarreteque nós
acarretemosque vós
acarreteisque eles/ elas/ vocês
acarretemPretérito Imperfeito
que eu
acarretasseque tu
acarretassesque ele/ ela/ você
acarretasseque nós
acarretássemosque vós
acarretásseisque eles/ elas/ vocês
acarretassemFuturo
se eu
acarretarse tu
acarretaresse ele/ ela/ você
acarretarse nós
acarretarmosse vós
acarretardesse eles/ elas/ vocês
acarretaremInfinitivo
Pessoal
eu
acarretartu
acarretaresele/ ela/ você
acarretarnós
acarretarmosvós
acarretardeseles/ elas/ vocês
acarretaremImpessoal
acarretar
Condicional
eu
acarretariatu
acarretariasele/ ela/ você
acarretarianós
acarretaríamosvós
acarretaríeiseles/ elas/ vocês
acarretariamImperativo
Afirmativo
acarreta
tu
acarrete
ele/ ela/ você
acarretemos
nós
acarretai
vós
acarretem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não acarrete
ele/ ela/ você
não acarretemos
nós
não acarreteis
vós
não acarretem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
acarretando
Particípio Passado
acarretado