Conjugação do verbo:
vendar
Indicativo
Presente
eu
vendotu
vendasele/ ela/ você
vendanós
vendamosvós
vendaiseles/ elas/ vocês
vendamPretérito Perfeito
eu
vendeitu
vendasteele/ ela/ você
vendounós
vendámosvós
vendasteseles/ elas/ vocês
vendaramPretérito Imperfeito
eu
vendavatu
vendavasele/ ela/ você
vendavanós
vendávamosvós
vendáveiseles/ elas/ vocês
vendavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
vendaratu
vendarasele/ ela/ você
vendaranós
vendáramosvós
vendáreiseles/ elas/ vocês
vendaramFuturo
eu
vendareitu
vendarásele/ ela/ você
vendaránós
vendaremosvós
vendareiseles/ elas/ vocês
vendarãoConjuntivo
Presente
que eu
vendeque tu
vendesque ele/ ela/ você
vendeque nós
vendemosque vós
vendeisque eles/ elas/ vocês
vendemPretérito Imperfeito
que eu
vendasseque tu
vendassesque ele/ ela/ você
vendasseque nós
vendássemosque vós
vendásseisque eles/ elas/ vocês
vendassemFuturo
se eu
vendarse tu
vendaresse ele/ ela/ você
vendarse nós
vendarmosse vós
vendardesse eles/ elas/ vocês
vendaremInfinitivo
Pessoal
eu
vendartu
vendaresele/ ela/ você
vendarnós
vendarmosvós
vendardeseles/ elas/ vocês
vendaremImpessoal
vendar
Condicional
eu
vendariatu
vendariasele/ ela/ você
vendarianós
vendaríamosvós
vendaríeiseles/ elas/ vocês
vendariamImperativo
Afirmativo
venda
tu
vende
ele/ ela/ você
vendemos
nós
vendai
vós
vendem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não vende
ele/ ela/ você
não vendemos
nós
não vendeis
vós
não vendem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
vendando
Particípio Passado
vendado