Conjugação do verbo:
aventar
Indicativo
Presente
eu
aventotu
aventasele/ ela/ você
aventanós
aventamosvós
aventaiseles/ elas/ vocês
aventamPretérito Perfeito
eu
aventeitu
aventasteele/ ela/ você
aventounós
aventámosvós
aventasteseles/ elas/ vocês
aventaramPretérito Imperfeito
eu
aventavatu
aventavasele/ ela/ você
aventavanós
aventávamosvós
aventáveiseles/ elas/ vocês
aventavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
aventaratu
aventarasele/ ela/ você
aventaranós
aventáramosvós
aventáreiseles/ elas/ vocês
aventaramFuturo
eu
aventareitu
aventarásele/ ela/ você
aventaránós
aventaremosvós
aventareiseles/ elas/ vocês
aventarãoConjuntivo
Presente
que eu
aventeque tu
aventesque ele/ ela/ você
aventeque nós
aventemosque vós
aventeisque eles/ elas/ vocês
aventemPretérito Imperfeito
que eu
aventasseque tu
aventassesque ele/ ela/ você
aventasseque nós
aventássemosque vós
aventásseisque eles/ elas/ vocês
aventassemFuturo
se eu
aventarse tu
aventaresse ele/ ela/ você
aventarse nós
aventarmosse vós
aventardesse eles/ elas/ vocês
aventaremInfinitivo
Pessoal
eu
aventartu
aventaresele/ ela/ você
aventarnós
aventarmosvós
aventardeseles/ elas/ vocês
aventaremImpessoal
aventar
Condicional
eu
aventariatu
aventariasele/ ela/ você
aventarianós
aventaríamosvós
aventaríeiseles/ elas/ vocês
aventariamImperativo
Afirmativo
aventa
tu
avente
ele/ ela/ você
aventemos
nós
aventai
vós
aventem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não avente
ele/ ela/ você
não aventemos
nós
não aventeis
vós
não aventem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
aventando
Particípio Passado
aventado