Conjugação do verbo:
aferir
Indicativo
Presente
eu
afirotu
aferesele/ ela/ você
aferenós
aferimosvós
aferiseles/ elas/ vocês
aferemPretérito Perfeito
eu
aferitu
aferisteele/ ela/ você
aferiunós
aferimosvós
aferisteseles/ elas/ vocês
aferiramPretérito Imperfeito
eu
aferiatu
aferiasele/ ela/ você
aferianós
aferíamosvós
aferíeiseles/ elas/ vocês
aferiamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
aferiratu
aferirasele/ ela/ você
aferiranós
aferíramosvós
aferíreiseles/ elas/ vocês
aferiramFuturo
eu
aferireitu
aferirásele/ ela/ você
aferiránós
aferiremosvós
aferireiseles/ elas/ vocês
aferirãoConjuntivo
Presente
que eu
afiraque tu
afirasque ele/ ela/ você
afiraque nós
afiramosque vós
afiraisque eles/ elas/ vocês
afiramPretérito Imperfeito
que eu
aferisseque tu
aferissesque ele/ ela/ você
aferisseque nós
aferíssemosque vós
aferísseisque eles/ elas/ vocês
aferissemFuturo
se eu
aferirse tu
aferiresse ele/ ela/ você
aferirse nós
aferirmosse vós
aferirdesse eles/ elas/ vocês
aferiremInfinitivo
Pessoal
eu
aferirtu
aferiresele/ ela/ você
aferirnós
aferirmosvós
aferirdeseles/ elas/ vocês
aferiremImpessoal
aferir
Condicional
eu
afeririatu
afeririasele/ ela/ você
aferirianós
aferiríamosvós
aferiríeiseles/ elas/ vocês
afeririamImperativo
Afirmativo
afere
tu
afira
ele/ ela/ você
afiramos
nós
aferi
vós
afiram
eles/ elas/ vocês
Negativo
não afira
ele/ ela/ você
não afiramos
nós
não afirais
vós
não afiram
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
aferindo
Particípio Passado
aferido