Conjugação do verbo:
ensaiar
Indicativo
Presente
eu
ensaiotu
ensaiasele/ ela/ você
ensaianós
ensaiamosvós
ensaiaiseles/ elas/ vocês
ensaiamPretérito Perfeito
eu
ensaieitu
ensaiasteele/ ela/ você
ensaiounós
ensaiámosvós
ensaiasteseles/ elas/ vocês
ensaiaramPretérito Imperfeito
eu
ensaiavatu
ensaiavasele/ ela/ você
ensaiavanós
ensaiávamosvós
ensaiáveiseles/ elas/ vocês
ensaiavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
ensaiaratu
ensaiarasele/ ela/ você
ensaiaranós
ensaiáramosvós
ensaiáreiseles/ elas/ vocês
ensaiaramFuturo
eu
ensaiareitu
ensaiarásele/ ela/ você
ensaiaránós
ensaiaremosvós
ensaiareiseles/ elas/ vocês
ensaiarãoConjuntivo
Presente
que eu
ensaieque tu
ensaiesque ele/ ela/ você
ensaieque nós
ensaiemosque vós
ensaieisque eles/ elas/ vocês
ensaiemPretérito Imperfeito
que eu
ensaiasseque tu
ensaiassesque ele/ ela/ você
ensaiasseque nós
ensaiássemosque vós
ensaiásseisque eles/ elas/ vocês
ensaiassemFuturo
se eu
ensaiarse tu
ensaiaresse ele/ ela/ você
ensaiarse nós
ensaiarmosse vós
ensaiardesse eles/ elas/ vocês
ensaiaremInfinitivo
Pessoal
eu
ensaiartu
ensaiaresele/ ela/ você
ensaiarnós
ensaiarmosvós
ensaiardeseles/ elas/ vocês
ensaiaremImpessoal
ensaiar
Condicional
eu
ensaiariatu
ensaiariasele/ ela/ você
ensaiarianós
ensaiaríamosvós
ensaiaríeiseles/ elas/ vocês
ensaiariamImperativo
Afirmativo
ensaia
tu
ensaie
ele/ ela/ você
ensaiemos
nós
ensaiai
vós
ensaiem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não ensaie
ele/ ela/ você
não ensaiemos
nós
não ensaieis
vós
não ensaiem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
ensaiando
Particípio Passado
ensaiado