PT
BR
Pesquisar
Definições



Conjugação do verbo:

assentir

Indicativo

Presente
eu
assinto
tu
assentes
ele/ ela/ você
assente
nós
assentimos
vós
assentis
eles/ elas/ vocês
assentem
Pretérito Perfeito
eu
assenti
tu
assentiste
ele/ ela/ você
assentiu
nós
assentimos
vós
assentistes
eles/ elas/ vocês
assentiram
Pretérito Imperfeito
eu
assentia
tu
assentias
ele/ ela/ você
assentia
nós
assentíamos
vós
assentíeis
eles/ elas/ vocês
assentiam
Pretérito Mais-Que-Perfeito
eu
assentira
tu
assentiras
ele/ ela/ você
assentira
nós
assentíramos
vós
assentíreis
eles/ elas/ vocês
assentiram
Futuro
eu
assentirei
tu
assentirás
ele/ ela/ você
assentirá
nós
assentiremos
vós
assentireis
eles/ elas/ vocês
assentirão

Conjuntivo

Presente
que eu
assinta
que tu
assintas
que ele/ ela/ você
assinta
que nós
assintamos
que vós
assintais
que eles/ elas/ vocês
assintam
Pretérito Imperfeito
que eu
assentisse
que tu
assentisses
que ele/ ela/ você
assentisse
que nós
assentíssemos
que vós
assentísseis
que eles/ elas/ vocês
assentissem
Futuro
se eu
assentir
se tu
assentires
se ele/ ela/ você
assentir
se nós
assentirmos
se vós
assentirdes
se eles/ elas/ vocês
assentirem

Infinitivo

Pessoal
eu
assentir
tu
assentires
ele/ ela/ você
assentir
nós
assentirmos
vós
assentirdes
eles/ elas/ vocês
assentirem
Impessoal
assentir

Condicional

eu
assentiria
tu
assentirias
ele/ ela/ você
assentiria
nós
assentiríamos
vós
assentiríeis
eles/ elas/ vocês
assentiriam

Imperativo

Afirmativo
assente
tu
assinta
ele/ ela/ você
assintamos
nós
assenti
vós
assintam
eles/ elas/ vocês
Negativo
não assinta
ele/ ela/ você
não assintamos
nós
não assintais
vós
não assintam
eles/ elas/ vocês

Gerúndio

assentindo

Particípio Passado

assentido