Conjugação do verbo:
lenir
Indicativo
Presente
nós
lenimosvós
lenisPretérito Perfeito
eu
lenitu
lenisteele/ ela/ você
leniunós
lenimosvós
lenisteseles/ elas/ vocês
leniramPretérito Imperfeito
eu
leniatu
leniasele/ ela/ você
lenianós
leníamosvós
leníeiseles/ elas/ vocês
leniamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
leniratu
lenirasele/ ela/ você
leniranós
leníramosvós
leníreiseles/ elas/ vocês
leniramFuturo
eu
lenireitu
lenirásele/ ela/ você
leniránós
leniremosvós
lenireiseles/ elas/ vocês
lenirãoConjuntivo
Presente
Pretérito Imperfeito
que eu
lenisseque tu
lenissesque ele/ ela/ você
lenisseque nós
leníssemosque vós
lenísseisque eles/ elas/ vocês
lenissemFuturo
se eu
lenirse tu
leniresse ele/ ela/ você
lenirse nós
lenirmosse vós
lenirdesse eles/ elas/ vocês
leniremInfinitivo
Pessoal
eu
lenirtu
leniresele/ ela/ você
lenirnós
lenirmosvós
lenirdeseles/ elas/ vocês
leniremImpessoal
lenir
Condicional
eu
leniriatu
leniriasele/ ela/ você
lenirianós
leniríamosvós
leniríeiseles/ elas/ vocês
leniriamImperativo
Afirmativo
leni
vós
Negativo
Gerúndio
lenindo
Particípio Passado
lenido